Redada y detenidos al KGB. Para traducirlo al Google translate. Sorry
La passada nit del dijous 22 es va dur a terme una redada a la sala KGB. Una trentena de mossos van entrar sense donar cap tipus d'explicació i van retindre els assistents durant més de dues hores. El resultat : detinguts, ferits i malestar general. Com tants altres dijous, la sala KGB de Barcelona obre les portes per oferir una nit de drum'n'bass. Com tants altres dijous persones de diferents indrets paguen una entrada per gaudir d'una estona de música i bona companyia. El que té d'especial la nit del dijous 21 al 22 d'octubre del 2010 és que pels volts de les 3:00 un grup de 30 agents antiabalots dels mossos d'esquadra entra sense previ avÃs a la sala. En aquest moment arriba amb ells la confusió i la injustÃcia gratuïta i surrealista. Les persones que ocupen la sala i que fins ara ballaven tranquil·lament al ritme de la música, són arraconades i retingudes al fons de l'espai de ball sense cap mena d'explicació. Mossos amb passamuntanyes fan una paret per evitar que ningú surti cap al carrer. El lloc del dj és ocupat per un agent que dóna alguna indicació que ningú sent. La indignació, la sorpresa i la impotència omplen l'ambient que ara es respira. Els retinguts, en la posició de desavantatge en la que es troben respecte l'abús policial, acaten ordres que arriben amb comptagotes. La pregunta “per què?†es va repetint constantment sense obtenir resposta. Un per un, els assistents són registrats meticulosament, de cara a la paret i amb les mans agafades a l'esquena, encara que ningú doni mostres de resistència fÃsica, ni desobediència. En aquest moment se sap que els mossos busquen drogues, és doncs una redada i tothom és un pressumpte delinqüent fins que no es demostri el contrari. Passat el registre i la humiliació, els agent prenen a tots i cada un dels allà presents el seu DNI; l' explicació a tal acció és: “s'ha de comprovar qui té antecedentsâ€. Està clar, tenir antecedents i voler gaudir d'una estona d'oci són incompatibles. Indocumentats, els assistents han de seure en un altre racó de la sala a esperar a que se'ls torni el seu DNI un cop comprovat l'historial. És una espècie de segrest, i aquesta nit els agents de “l'orde†fan el paper de segrestadors; el preu del rescat és l'obediència muda. Les trucades telefòniques estan prohibides, molt més encara prendre imatges, també fumar o preguntar massa. Dins del KGB no hi ha ulls de veïns, ni la mirada de la premsa, en aquest cau els “segrestats†no tenen gaires coses al seu favor. Hi ha cops de porra, s'ailla a aquells que expresen el seu desacord amb la situació, sorgeixen denúncies tretes de la mà niga (les drogues incautades han de tenir propietari; si no es troba, se n' anomena un qualsevol), s'aguanten desprecis de tots tipus, doncs del respecte se'n deuen oblidar quan es posen l'armadura per fer la seva feina. L'escena podria tenir més sentit en una granja que en una discoteca; deu ser per això que molts dels agents no miren mai a la cara, no fos cas que es trobessin amb una persona i el remordiment no els permetés oferir l'habitual tracte lamentable. Deprés d'unes dues hores en aquesta situació, cada cop més persones s'apleguen al carrer esperant als companys que encara queden a dins, sempre a l'altre costat d'un cordó policial. La nit conclou com ningú hagués imaginat al sortir hores abans de casa. Es respira incomprensió, nervis, desà nim i rà bia per tot arreu. Ningú s'acaba de creure el que acaba de passar, tot plegat és surrealista. El que sà que és real, però, és el desenllaç de “l'operció policial†: detinguts, algun ferit i molt malestar. Que cadascú en tregui les seves conclusions.